Pot un olivar mallorquí del segle XVII ser un model de futur? A Finca Treurer, la resposta és sí. Mentre el debat sobre la sostenibilitat omple titulars, aquesta finca familiar d’Algaida fa anys que construeix un sistema d’economia circular real, concret i mesurable: un en el qual cada subproducte de l’oli d’oliva torna a la terra que el va generar, i res no es perd pel camí.
Contingut de l’article
- Un olivar amb història i una visió de futur
- L’alpeoró com a fertilitzant: de residu a recurs
- Com s’elabora el compost a Treurer
- Més pràctiques d’economia circular a l’olivar
- Certificació i rigor agronòmic
- L’agroturisme com a peça del sistema circular
- Tradició mallorquina i economia circular
- Preguntes freqüents
Continguts / Contents
- Un olivar amb història i una visió de futur
- L’alpeoró com a fertilitzant: de residu perillós a recurs ecològic
- Com s’elabora el compost a Treurer: el procés tècnic
- Més pràctiques d’economia circular a l’olivar
- Certificació i rigor agronòmic
- L’agroturisme com a peça de l’economia circular
- Tradició mallorquina i economia circular: dues cares de la mateixa moneda
- Preguntes freqüents
Contenidos / Contents
Un olivar amb història i una visió de futur
La finca s’assenta a es Pla, la plana central de Mallorca, davant el Puig de Randa. Joan Miralles va plantar aquí tres mil oliveres de varietat arbequina fa gairebé dues dècades amb una idea clara: produir un oli d’oliva verge extra que reflectís el caràcter de l’illa, natural, sostenible i honest. Avui, el seu fill Miquel lidera el projecte amb la mateixa convicció, però amb eines més sofisticades.
El que va començar com una aposta familiar s’ha convertit en una referència del sector. Treurer ha rebut reconeixements internacionals —medalles d’or al NYIOOC de Nova York i el primer lloc a la Guia Iber Oleum— i, al mateix temps, ha construït un model de pràctiques sostenibles que va molt més enllà del màrqueting verd. L’economia circular no és aquí un eslògan: és l’arquitectura del negoci.
Com explica Miquel Miralles, “la terra, el sol i els arbres produeixen l’oli; nosaltres només tenim la feina d’extreure’l amb respecte, dedicació i alts estàndards”. Aquesta filosofia impregna cada decisió agronòmica i ambiental de la finca.
L’alpeoró com a fertilitzant: de residu perillós a recurs ecològic
El gran repte ambiental de qualsevol almàssera és l’alpeoró: la pasta sòlida que queda després d’esprémer les olives per extreure l’oli. Conté restes de polpa, pell i os d’oliva, i durant dècades es va classificar com a residu problemàtic amb potencial contaminant per a sòls i aqüífers. La pràctica habitual al sector és cedir-lo a extractores d’oruja o gestionar-lo com a residu industrial, amb el cost econòmic i ambiental que això implica.
A Treurer, l’alpeoró s’ha convertit en el cor del seu projecte d’economia circular. La finca barreja l’alpeoró amb les fulles i branques triturades de l’olivar per produir compost orgànic d’alta qualitat, que després es retorna al sòl com a fertilitzant natural per als propis arbres. El cercle es tanca de forma elegant: allò que l’oliva genera en transformar-se en oli torna a nodrir l’arrel de l’olivera que la va produir.
Aquest projecte va ser reconegut pel Consell de Mallorca, que el va seleccionar com a beneficiari de la primera línia de subvencions d’economia circular del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient. La subvenció —20.000 euros— va suposar l’impuls necessari per passar de la idea a la realitat. L’objectiu era clar: millorar la problemàtica ambiental, reduir la petjada ecològica i minimitzar la generació de residus oleícoles a l’illa.
El projecte es va implantar el setembre de 2022, en paral·lel a la instal·lació de la nova almàssera de la finca. No va ser una casualitat: renovar les instal·lacions de producció i redissenyar la gestió de residus al mateix temps és la manera més coherent de construir un sistema circular des dels fonaments.
Com s’elabora el compost a Treurer: el procés tècnic
Entendre per què funciona el model de Treurer exigeix acostar-se al procés real. El compostatge de l’alpeoró no consisteix a amuntegar residus i esperar: requereix una gestió activa de la mescla, l’aireació i la humitat perquè la matèria orgànica es descompongui de forma controlada i sense generar olors ni lixiviats contaminants.
A Treurer, el procés segueix aquestes fases principals:
- Mescla inicial: l’alpeoró fresc —amb una humitat d’entre el 25% i el 35%— es combina amb les restes triturades de poda (branques i fulles) en una proporció que equilibra el carboni de la fusta amb el nitrogen de la pasta oleícola. Aquesta mescla és clau: l’alpeoró sol tendeix a compactar-se i fermentar de forma anaeròbica, generant compostos fitotòxics.
- Fase termòfila: durant les primeres setmanes, l’activitat microbiana eleva la temperatura de la pila per sobre dels 55 °C, cosa que elimina patògens i llavors de males herbes. En aquesta fase es fan voltejos periòdics per garantir l’oxigenació uniforme.
- Maduració: després de la fase activa, el compost reposa entre tres i sis mesos. Durant aquest període, els compostos fenòlics de l’alpeoró —responsables de la seva toxicitat inicial— es degraden progressivament fins a nivells innocus per al sòl.
- Aplicació a l’olivar: el compost madur s’incorpora al sòl al voltant de les oliveres, aportant matèria orgànica, millorant l’estructura del sòl i reduint la necessitat de fertilitzants de síntesi.
El resultat és un fertilitzant ric en potassi, fòsfor i micronutrients, perfectament adaptat a les necessitats nutricionals de l’olivar mediterrani. I, a diferència dels adobs convencionals, no deixa residus de síntesi al sòl ni a l’oli final.
Més pràctiques d’economia circular a l’olivar
L’economia circular a Treurer no s’esgota en l’alpeoró. La finca ha desenvolupat un conjunt de mesures que afecten cada racó del procés productiu. Aquí, una visió de conjunt:
- Restes de poda com a coberta vegetal: en lloc de cremar-les —pràctica habitual a la majoria d’olivars—, les branques es trituren i s’utilitzen per cobrir les zones de pas de la finca, evitant herbicides i protegint el sòl de l’erosió.
- Aigua depurada de l’agroturisme: el sistema de reg de l’olivar s’alimenta de l’aigua tractada generada pels propis hostes de l’agroturisme, tancant un cicle que connecta directament el consum humà amb la producció de l’oli.
- Energia solar fotovoltaica: les plaques solars instal·lades a la finca redueixen la dependència de la xarxa elèctrica, amb una inversió recolzada per una subvenció d’eficiència energètica per a establiments turístics.
- Compostatge d’alpeoró: el subproducte principal de l’almàssera es transforma en fertilitzant orgànic que retorna a l’olivar, eliminant el residu en origen.
- Proveïdors i ocupació local: la finca treballa amb proveïdors del municipi d’Algaida i empra persones de la zona, estenent el principi circular a l’economia local.
Energia solar i aigua reutilitzada: els números que importen
Posar xifres a la sostenibilitat és el que la fa creïble. A Treurer, la instal·lació fotovoltaica cobreix una part significativa del consum energètic de l’almàssera i l’agroturisme durant els mesos de major irradiació solar a Mallorca, reduint tant la factura elèctrica com les emissions associades. L’aigua depurada reutilitzada per al reg evita extraccions addicionals d’aqüífers en una illa on la pressió hídrica és un problema estructural creixent. Cada litre que torna a l’olivar és un litre que no s’extreu del subsòl.
Aquesta decisió connecta directament amb els principis de l’agricultura regenerativa: no només produir sense fer mal, sinó retornar a l’ecosistema més del que se n’extreu. El sòl es manté viu, la biodiversitat de l’olivar es preserva i el paisatge guanya en coherència.
Certificació i rigor agronòmic
Les bones intencions sense verificació externa no són suficients. Per això, la gestió agrícola de Finca Treurer es realitza amb criteris de producció integrada, un estàndard certificat per la Conselleria d’Agricultura de les Illes Balears que garanteix que el cultiu de l’olivar es desenvolupa amb el mínim impacte ambiental possible, combinant tècniques tradicionals amb coneixement agronòmic actualitzat.
Darrere d’aquesta certificació hi ha una feina constant: control de plagues sense pesticides innecessaris, gestió del sòl sense llaurada agressiva i un seguiment tècnic rigorós de l’estat dels arbres. Miquel Miralles, amb formació en economia, dret i més de quinze anys d’experiència al sector oleícola, lidera aquest procés juntament amb un equip d’enginyers agrònoms que acompanyen cada campanya.
L’agricultura regenerativa que practica Treurer no és només una etiqueta: implica retornar matèria orgànica al sòl, mantenir la coberta vegetal i respectar els cicles naturals de l’olivar. En un context de canvi climàtic i pressió hídrica creixent a les Illes Balears, aquestes pràctiques no són un luxe, sinó una necessitat estratègica per a la supervivència del cultiu a llarg termini.
L’agroturisme com a peça de l’economia circular
Hi ha una dimensió de l’economia circular a Treurer que sovint passa desapercebuda: l’agroturisme. Quan un visitant tria allotjar-se a la finca en lloc d’un hotel de platja, contribueix directament a finançar el manteniment de l’olivar, la maquinària, les instal·lacions i l’equip humà que fa possible un oli d’aquesta qualitat.
No és una contribució abstracta. La poda, el reg, la recol·lecció manual: tot té un cost real. L’agroturisme —recentment ascendit a cinc estrelles— genera els ingressos que permeten sostenir un model productiu que, d’altra manera, seria econòmicament inviable sense comprometre la qualitat o els estàndards ambientals.
A més, la finca treballa amb proveïdors locals i empra persones del municipi, generant una economia circular que distribueix la riquesa entre la comunitat d’Algaida i l’interior de l’illa. Davant el turisme de costa, que concentra l’impacte econòmic en pocs punts, aquest model reparteix el flux de visitants i el benefici econòmic de forma més equilibrada.
L’oli d’oliva verge extra Treurer apareix a cada esmorzar, a cada tast, a cada plat del restaurant de la finca. Aquesta coherència entre el que es produeix i el que es serveix és un dels segells del turisme gastronòmic de qualitat a Mallorca: el visitant no consumeix un producte portat de fora, sinó el fruit del mateix sòl que trepitja.
Tradició mallorquina i economia circular: dues cares de la mateixa moneda
Hi ha alguna cosa profundament mallorquina en la idea de no malbaratar res. Durant segles, les famílies de l’interior de l’illa van gestionar els seus recursos amb una lògica circular per necessitat: l’aigua es recollia, les restes orgàniques es compostaven, els animals fertilitzaven els camps. La modernitat va trencar aquest cicle. Treurer el reconstrueix amb eines del segle XXI.
La Serra de Tramuntana, inscrita com a Paisatge Cultural Patrimoni Mundial per la Unesco el 2011, és l’exemple més visible de com els sistemes agrícoles tradicionals de Mallorca poden ser, al mateix temps, patrimoni cultural i model de sostenibilitat. Els olivars de Treurer, al cor d’es Pla, pertanyen a aquesta mateixa tradició.
L’economia circular no és una moda importada. A Mallorca, té arrels. I a Finca Treurer, aquestes arrels arriben fins a les oliveres: literalment, el compost fabricat amb alpeoró i restes de poda alimenta els mateixos arbres que fa dècades que donen fruit. Això és patrimoni viu. Això és sostenibilitat amb ànima.
Preguntes freqüents
Què és l’alpeoró i per què és un problema ambiental?
L’alpeoró és la pasta sòlida que queda després d’extreure l’oli de l’oliva. Conté restes de polpa, pell i os, i durant dècades es va classificar com a residu perillós pel seu potencial contaminant per a sòls i aqüífers. A Treurer, aquest subproducte es transforma en compost orgànic que fertilitza el propi olivar, eliminant el problema en origen.
{“@context”:”https://schema.org”,”@type”:”FAQPage”,”inLanguage”:”ca”,”mainEntity”:[{“@type”:”Question”,”name”:”Què és l’alpeoró i per què és un problema ambiental?”,”acceptedAnswer”:{“@type”:”Answer”,”text”:”\u003Cp\u003EL’alpeoró és la pasta sòlida que queda després d’extreure l’oli de l’oliva. Conté restes de polpa, pell i os, i durant dècades es va classificar com a residu perillós pel seu potencial contaminant per a sòls i aqüífers. A Treurer, aquest subproducte es transforma en compost orgànic que fertilitza el propi olivar, eliminant el problema en origen.\u003C/p\u003E”}}]}
